La Segarra

La Segarra (721,2 km2) és una de les comarques que formen la Depressió Central catalana i comparteix límits amb l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Urgell, la Noguera i el Solsonès. Formada per una vintena de municipis, es pot dividir en dues subcomarques: la plana de Guissona al nord i la plana de Cervera al sud.

El paisatge de la Segarra es caracteritza per la seva ruralitat. Però, en comptes de l’exuberant varietat de conreus i productes de la Catalunya humida, la Segarra és un país en què el blat ha anat substituint el policultiu tradicional de tipus mediterrani que hi havia antigament, del qual alguns camps de cereal anomenats “vinyes” recorden com era la comarca en el passat. La Segarra sorprèn el visitant per la seva aspror de país sec, com seques són les pedres amb què es van fer els bancals, cabanes i pletes, veritables obres mestres de l’arquitectura popular.

Tanmateix, si la Segarra contrasta amb altres contrades del país, per ventura més exuberants i variades en conreus i productes, ella mateixa és una terra de contrastos. Així, mentre a l’hivern són freqüents les gebrades i a l’estiu les calorades intenses, la primavera i la tardor són èpoques de temperatures agradables en què el visitant, a més, pot descobrir dos paisatges completament diferents lligats al cicle vegetatiu del blat: el verd primaveral intens i tots els tons tardorals de l’ocre.

El paisatge rural de la Segarra s’adiu perfectament amb el seu patrimoni històric. Un patrimoni fet d’edificacions modernistes, de castells-palau que competeixen entre ells en ostentació, de grans santuaris i de petites capelles, de cases humils encabides en llogarets tancats sobre ells mateixos en forma de vila closa, d’antigues ciutats romanes, d’austeres torres de guaita de l’any 1000 i d’antics poblaments islàmics de quan les terres de la Segarra foren la frontera entre al-Andalus i els comtats catalans.

Per tot això, la Segarra és un país diferent i alhora divers, amb una bellesa intrínseca que satisfà els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències. Recórrer la comarca a peu o en bicicleta és la millor manera de trobar-les.

El paisatge de la Segarra està format per unitats ben diferenciades, com els relleus tabulars de la rodalia de Cervera, les amples valls del nord de la comarca i la plana de graderies que s’estén cap a ponent. Les serres de Montclar (489 m), de Pinós (931 m) i de Boixadors (840 m), contribueixen a fer el paisatge encara més divers, juntament amb els altiplans, tossals, serrats i tallats oberts pels rius i torrenteres. Els cursos fluvials més importants, tot i que de cabal irregular, defineixen quatre conques subsidiàries de la del Segre: la del riu Llobregós, del Sió, de l’Ondara i del Riu Corb.

El clima de la Segarra és mediterrani amb una tendència continental. L’escassa influència de la mar provoca uns hiverns rigorosos i uns estius càlids i secs, així com unes grans variacions pluviomètriques, ventades de serè i boirades. La vegetació, d’acord amb aquest clima, és més aviat estepària barrejada amb influències meridionals.

La Segarra ha mantingut un paisatge i una vida rurals poc transformats per la urbanització i la industrialització, que s’han concentrat a les principals poblacions de la comarca. Per això, a banda d’un país de contrastos la Segarra es caracteritza per tenir una bellesa intrínseca capaç de satisfer els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències i que a la Segarra les poden trobar.