La Segarra
La Segarra
La Segarra (721,2 km2) és una de les comarques que formen la Depressió Central catalana i comparteix límits amb l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Urgell, la Noguera i el Solsonès. Formada per una vintena de municipis, es pot dividir en dues subcomarques: la plana de Guissona al nord i la plana de Cervera al sud.
El paisatge de la Segarra es caracteritza per la seva ruralitat. Però, en comptes de l’exuberant varietat de conreus i productes de la Catalunya humida, la Segarra és un país en què el blat ha anat substituint el policultiu tradicional de tipus mediterrani que hi havia antigament, del qual alguns camps de cereal anomenats “vinyes” recorden com era la comarca en el passat. La Segarra sorprèn el visitant per la seva aspror de país sec, com seques són les pedres amb què es van fer els bancals, cabanes i pletes, veritables obres mestres de l’arquitectura popular.
Tanmateix, si la Segarra contrasta amb altres contrades del país, per ventura més exuberants i variades en conreus i productes, ella mateixa és una terra de contrastos. Així, mentre a l’hivern són freqüents les gebrades i a l’estiu les calorades intenses, la primavera i la tardor són èpoques de temperatures agradables en què el visitant, a més, pot descobrir dos paisatges completament diferents lligats al cicle vegetatiu del blat: el verd primaveral intens i tots els tons tardorals de l’ocre.
El paisatge rural de la Segarra s’adiu perfectament amb el seu patrimoni històric. Un patrimoni fet d’edificacions modernistes, de castells-palau que competeixen entre ells en ostentació, de grans santuaris i de petites capelles, de cases humils encabides en llogarets tancats sobre ells mateixos en forma de vila closa, d’antigues ciutats romanes, d’austeres torres de guaita de l’any 1000 i d’antics poblaments islàmics de quan les terres de la Segarra foren la frontera entre al-Andalus i els comtats catalans.
Per tot això, la Segarra és un país diferent i alhora divers, amb una bellesa intrínseca que satisfà els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències. Recórrer la comarca a peu o en bicicleta és la millor manera de trobar-les.
El paisatge de la Segarra està format per unitats ben diferenciades, com els relleus tabulars de la rodalia de Cervera, les amples valls del nord de la comarca i la plana de graderies que s’estén cap a ponent. Les serres de Montclar (489 m), de Pinós (931 m) i de Boixadors (840 m), contribueixen a fer el paisatge encara més divers, juntament amb els altiplans, tossals, serrats i tallats oberts pels rius i torrenteres. Els cursos fluvials més importants, tot i que de cabal irregular, defineixen quatre conques subsidiàries de la del Segre: la del riu Llobregós, del Sió, de l’Ondara i del Riu Corb.
El clima de la Segarra és mediterrani amb una tendència continental. L’escassa influència de la mar provoca uns hiverns rigorosos i uns estius càlids i secs, així com unes grans variacions pluviomètriques, ventades de serè i boirades. La vegetació, d’acord amb aquest clima, és més aviat estepària barrejada amb influències meridionals.
La Segarra ha mantingut un paisatge i una vida rurals poc transformats per la urbanització i la industrialització, que s’han concentrat a les principals poblacions de la comarca. Per això, a banda d’un país de contrastos la Segarra es caracteritza per tenir una bellesa intrínseca capaç de satisfer els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències i que a la Segarra les poden trobar.
The Segarra
The Segarra (721.2 km2) is one of the regions that form the Catalan Central Depression and shares boundaries with Anoia, Conca de Barbera, Urgell, the Noguera and Solsona. Formed by a score of municipalities, can be divided into two subregions: the plain of Guisborough north and south plain of Cervera.
Segarra The landscape is characterized by its rurality. But instead of the lush variety of crops and products Catalonia wet, Segarra is a country where wheat has been replacing the traditional Mediterranean polyculture had formerly, of some fields of cereal called «vines» remember how was the region in the past. The Segarra surprises visitors by its roughness dry country, and dry are the stones that were made terraces, cottages and folds, true masterpieces of popular architecture.
However, if the Segarra contrast to other regions of the country, perhaps more lush and varied crops and products, herself is a land of contrasts. So while winter frosts are frequent and intense hot flashes in summer, spring and fall are pleasant times of temperatures in which the visitor can additionally uncover two completely different landscapes linked to wheat growing cycle: spring green intense and all autumnal ocher tones.
The rural landscape Segarra perfectly matches its historical heritage. A modernist heritage buildings fact, palatial castles competing them show great shrines and small chapels, houses in villages tucked closed humble about themselves in the form of gated villa of ancient Roman cities of ‘austere towers Monitoring the year 1000 and former Islamic settlements when Segarra lands were the border between al-Andalus and the Catalan counties.
Therefore, the Segarra is a different country while diverse, with an intrinsic beauty that meets the spirits sensitive to the values of nature, rural life and history. Spirits who seek new experiences. Browse the region on foot or by bicycle is the best way to find them.
The landscape consists Segarra distinct units, such as tabular reliefs around Cervera, wide valleys north of the region and stands plain extending westward. Montclar saws (489 m) of Pinos (931 m) and Boixadors (840 m), contribute to make the landscape even more diverse, with plateaus, hills, hills and open cut by rivers and streams. The most important rivers, albeit irregular flow, defined four river Segre’s subsidiaries: the Llobregós River, the Sio, the Ondara and the Crow River.
Segarra’s climate is Mediterranean with continental trend. The limited influence of the sea causes winters and warm, dry summers and a large variations in rainfall, gusty serene and mists. The vegetation, according to this climate, steppe is rather mixed with southern influences.
The Segarra has maintained a rural landscape and a little life transformed by urbanization and industrialization, which have been concentrated in the main towns of the region. Therefore, apart from a country of contrasts Segarra is characterized by an intrinsic beauty can satisfy the spirits sensitive to the values of nature, rural life and history. Spirits who seek new experiences and that Segarra can find them.
La Segarra
La Segarra (721,2 km2) es una de las comarcas que forman la depresión central catalana y comparte límites con la Anoia, Conca de Barberà, Urgell, la Noguera y el Solsonès. Formada por una veintena de municipios, se puede dividir en dos subcomarcas: la llanura de Guissona al norte y la llanura de Cervera al sur.
El paisaje de la Segarra se caracteriza por su ruralidad. Pero, en vez de la exuberante variedad de cultivos y productos de la Cataluña húmeda, Segarra es un país en el que el trigo ha ido sustituyendo el policultivo tradicional de tipo mediterráneo que había antiguamente, del que algunos campos de cereal llamados «viñas «recuerdan cómo era la comarca en el pasado. La Segarra sorprende al visitante por su aspereza de país seco, como secas son las piedras con las que se hicieron los bancales, cabañas y majadas, verdaderas obras maestras de la arquitectura popular.
Sin embargo, si la Segarra contrasta con otras regiones del país, acaso más exuberantes y variadas en cultivos y productos, ella misma es una tierra de contrastes. Así, mientras en invierno son frecuentes las heladas y en verano las calenturas intensas, la primavera y el otoño son épocas de temperaturas agradables en los que el visitante, además, puede descubrir dos paisajes completamente diferentes ligados al ciclo vegetativo del trigo: el verde primaveral intenso y todos los tonos otoñales del ocre.
El paisaje rural de la Segarra corresponde perfectamente con su patrimonio histórico. Un patrimonio hecho de edificaciones modernistas, de castillos-palacio que compiten entre ellos en alarde de grandes santuarios y de pequeñas capillas, de casas humildes metidas en aldeas cerrados sobre sí mismos en forma de villa cerrada, de antiguas ciudades romanas, de ‘austeras torres de vigilancia del año 1000 y de antiguos poblamientos islámicos de cuando las tierras de la Segarra fueron la frontera entre al-Andalus y los condados catalanes.
Por todo ello, la Segarra es un país diferente y al mismo tiempo diverso, con una belleza intrínseca que satisface los espíritus sensibles a los valores de la naturaleza, de la vida rural y de la historia. Espíritus que buscan nuevas experiencias. Recorrer la comarca a pie o en bicicleta es la mejor manera de encontrarlas.
El paisaje de la Segarra está formado por unidades bien diferenciadas, como los relieves tabulares de los alrededores de Cervera, los anchos valles del norte de la comarca y la llanura de gradas que se extiende hacia poniente. Las sierras de Montclar (489 m), de Pinós (931 m) y de Boixadors (840 m), contribuyen a hacer el paisaje aún más diverso, junto con las mesetas, colinas, cerros y cortados abiertos por los ríos y torrentes. Los cursos fluviales más importantes, aunque de caudal irregular, definen cuatro cuencas subsidiarias de la del Segre: la del río Llobregós, del Sió, del Ondara y del Río Cuervo.
El clima de la Segarra es mediterráneo con una tendencia continental. La escasa influencia del mar provoca inviernos rigurosos y veranos cálidos y secos, así como unas grandes variaciones pluviométricas, ráfagas de sereno y nieblas. La vegetación, de acuerdo con este clima, es más bien esteparia mezclada con influencias meridionales.
La Segarra ha mantenido un paisaje y una vida rurales poco transformados por la urbanización y la industrialización, que se han concentrado en las principales poblaciones de la comarca. Por ello, aparte de un país de contrastes la Segarra se caracteriza por tener una belleza intrínseca capaz de satisfacer los espíritus sensibles a los valores de la naturaleza, de la vida rural y de la historia. Espíritus que buscan nuevas experiencias y que en la Segarra las pueden encontrar.
La Segarra
La Segarra (721,2 km2) est l’une des régions qui forment le partage des frontières avec Anoia, Conca de Barbera, Urgell, la Noguera et Solsona Central dépression et le catalan. Formé par une vingtaine de communes, peut être divisée en deux sous-régions: la plaine de Guisborough nord et au sud de la plaine Cervera.
Segarra Le paysage est caractérisé par sa ruralité. Mais au lieu de la variété luxuriante de cultures et de produits Catalogne humides, Segarra est un pays où le blé a remplacé la polyculture traditionnelle méditerranéenne avait autrefois, de certains champs de céréales appelées «vignes» se souviennent comment était la région dans le passé. Les surprises Segarra visiteurs par son pays sec de rugosité et secs sont les pierres qui ont été faites terrasses, chalets et des plis, de véritables chefs-d’œuvre de l’architecture populaire.
Toutefois, si le contraste Segarra à d’autres régions du pays, peut-être des cultures et des produits plus luxuriante et variée, elle est une terre de contrastes. Ainsi, alors que les gelées d’hiver sont les bouffées de chaleur fréquentes et plus intenses en été, au printemps et à l’automne sont des moments agréables de températures dans lequel le visiteur peut en outre découvrir deux paysages complètement différents liés au cycle de culture du blé: vert printemps intense et tous les tons ocres automnales.
Le paysage rural Segarra correspond parfaitement à son patrimoine historique. Un patrimoine moderniste bâtiments fait, châteaux somptueux les concurrents présentent de grandes sanctuaires et chapelles, maisons de villages niché fermés humble sur eux-mêmes sous la forme de villa fermée d’anciennes villes romaines de «tours austères Suivi de 1000 l’année et anciennes colonies islamiques lorsque les terres étaient Segarra la frontière entre al-Andalus et les comtés catalans.
Par conséquent, la Segarra est un pays différent tout en étant hétérogène, avec une beauté intrinsèque qui répond aux esprits sensibles aux valeurs de la nature, la vie et l’histoire rurale. Esprits qui cherchent de nouvelles expériences. Parcourir la région à pied ou à vélo est le meilleur moyen de les trouver.
Le paysage se compose des unités distinctes Segarra, comme reliefs tabulaires autour de Cervera, larges vallées au nord de la région et se prolongeant vers l’ouest plaine. Scies Montclar (489 m) de Pinos (931 m) et Boixadors (840 m), contribuent à rendre le paysage encore plus diversifiée, avec des plateaux, collines, montagnes et à ciel ouvert par les rivières et les ruisseaux. Les fleuves les plus importants, quoique débit irrégulier, ont défini quatre filiales fleuve Segre: la rivière Llobregós, la Sio, le Ondara et de la rivière Crow.
Le climat est de type méditerranéen avec Segarra tendance continentale. L’influence limitée de la mer provoque des hivers et des étés chauds et secs et une grande variation des précipitations, rafales sereines et les brouillards. La végétation, selon le climat, la steppe est plutôt mitigé, avec des influences méridionales.
La Segarra a maintenu un paysage rural et un peu de vie transformée par l’urbanisation et l’industrialisation, qui ont été concentrés dans les principales villes de la région. Par conséquent, en dehors d’un pays de contrastes Segarra se caractérise par une beauté intrinsèque peut satisfaire les esprits sensibles aux valeurs de la nature, la vie et l’histoire rurale. Esprits qui cherchent de nouvelles expériences et qui Segarra peuvent les trouver.